Després de prendre mesures i tallar- lo, gràcies a la col·lobació de Joan i un amic de na Mònica que ens prestà la màquina talladora, vengué la part de netejar el nostre vidó blau on gràcies a la col·laboració de la mamà de na Mavi, la mamà i papà de n'Olivia i la mamà de na Kylie i el seu germà petit tot va ser molt divertit i tinguérem el primer contacte amb l'aigua a l'escola.
A continuació vingué la part d'aportació de peces i aquí molts col·laboraren: na Kylie, en Joan i na Mònica dugueren monopatins que ens servirien de rodes, n'Angelines (la nostra conserge de l'escola) dugué un palé que després dels estudis d'estabilitat fets per Joan el director i n'Alex, el nostre preciat practicant de la UIB emergé com a necessari, la mamà de na Kylie dugué un conixí per l'interior del BOB (o també slept), i així amb totes les paces Alex es passà tot un dematí per montar el nostre trineu (o també slept, o bob)
I n'Alex i na Mònica vinguéren a classe a tota màquina muntats en el nostre BOB:
I L'EMOCIÓ INUNDÀ LA NOSTRA CLASSE:
I d'aquí directa a l'exposició, i a final de setmana CURSES DE BOBSLEIGH!!!! Segur que serà genial!
Gràcies a tots els que han col·laborat (famílies de la nostra escola, Joan, Angelines, companys i companyes d'escola) i molt especialment a Alex perquè quan el projecte estava a un punt de dificultat molt gran aportà el seu esforç, esment i il·lusió. Gràcies a tots perquè per tots hem aconseguit un somni fet realitat i podrem jugar a aquest esport tan meravellós i desconegut a la mateixa vegada.Gràcies també a la meva família i amics que ens han acompanyat en aquesta locura! GRÀCIES PER AJUDAR- NOS A QUÈ L'APRENDRE EMOCIONI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada