Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 12 de febrer del 2013

I UNA ALTRA VEGADA SOMNIAREM

Ser la classe Lumiere i triar una disfressa que els a representés no ha estat geng fàcil. Qui eren els germans Lumiere? Anirem tots de germans Lumiere? Però quan ens capficàrem a la història del cinema gràcies al projecte de treball que desenvolupem des de fa mesos i descobrirem que ells formàren part del grup de persones gràcies a les qual a l'actualitat tenim el SETÈ ART: EL CINEMA... La il·lusió i les ganes de somniar varen començar a néixer al nostre grup.

Veierem una dels  tres primers enregistraments que feren: L'ARRIBADA D'UN TREN A UNA ESTACIÓ, LA SORTIDA D'UNS TREBALLADORS D'UNA FÀBRICA I LA BARALLA DE DOS BEBÉS...
Llavors màgicament una idea es precipità sobre nosaltres i ens eclipsà a tots: recrear l'escena de l'arribada del tren amb una comparsa on cada un de nosaltres tingués un paper... Na Mònica ens contà que un horabaixà hagué de moure el nostre bobslegh de lloc doncs estava molestant davant de la classe Chaplin... I va ser quan la bombeta se l'encengué: I SI TRANSFORMEM EL NOSTRE BOBSLEGH EN UN TREN?

Ja vos podeu imaginar... Votàrem per unanimitat que sí, i ens posàrem mans a l'obra. Primer miràrem el nostre bobsleigh i imatges de la màquina del trn. El nostre bobsleigh és un cos cilindic i haviem de calcular les mides de les cares d'un prisma perquè hi quedés dins, no el volíem fer malbé. Durant una sessió a través del diàleg colectiu i l'acord mesuràrem les mides de cada una de les cares:



 Una vegada presses les mides prenguerem les eines / instruments matemàtics: regla, esquadra i cartabó que ens permeterien fer rectes perpenticulars. Això ho sabíem gràcies al taller que férem per construir un calendari al primer trimestre, haguérem de fer memòria  per poder fer- les. Una vegada refrescada, ferem el primer patró, després ho marcarem a una planxa de cartó i na Mònica, perquè és perillós o tallà amb un cutex.


 
Després poguérem comneçar a fer paper matxer amb la plantilla retallada. El nostre objectiu era fer el més resistent possible el nostre tren perquè no fos fàcil de rompre.

 




 Una part important per nosaltres era la part del sostre del tren, volíem tenir sostre i per això triarem una capsa que va dur n'Andrea que pensàrem que era perfecta per fer- ho, després només faltava afegir una ximeneia i estaria llest. Una feina primera era calcular la mida de les finestres perquè el nostre maquinista, n'Alo pogués asomar el cap i veure a la part delantera. El grup optar per ficar una persona dins i calcular a ull la mida del cap i del tronc. Després la cobrírem de paper matxé. Era important que aquesta part, la del sostre fos resistent perquè si no amb el moviment no aguantaria, i més pensant que aquesta capsa era un poc feble.




Les sessions s'anaven succeïnt, i és que és una feina àrdua això de fer paper matxé! Un matí la nostra classe aparegué  plena d'aigua, havíem de continuar amb el nostre procés de transformar el bobsleigh en un tren, i de fer la resta dels elements que acompanyarien a la comparsa: repliques dels primers cartells publicitaris del visionament de l'enregistrament que feren els germans lumier, una reproducció d'un cinematògraf, la càmara que inventaren per enregistrar imatges en moviment i la capsa d'un trípode. Així que com la nostra no es podia ocupar, ens translladarem al saló d'actes, prèviament transportant tot el material que necessitàvem. 


 

 Ens organitzarem molt però que molt bé en equips de treball que tenien organitzada i planificada la feina. La feina no acabà aquell dia hagué de continuar un parell de dies més...


 La nostra MÀAAAAAQUINA:

 
Però la cosa no acabà aquí. Una vegada tinguérem els elements de la comparsa llestos, els papers repartits, va ser el torn de posà l'escenografia en marxa, UN, DOS, TRES, CÀMERA I ACCIÓ:




DESCRIPCIÓ/ ESCENOGRAFIA

-     Els germans Lumiere surten amb el càmera i ajudant de càmera, per col·locar- se a un dels cantons de la pista de bàsquet indicats al plànol. En mímica molt exagerada fan gestos sobre com col·locar la càmera. El càmera i l’ajudant segueixen les indicacions. Tot amb senyals de tenir pressa perquè el tren s’apropa.

-     Una senyora antiga acompanyada de la seva parella surten caminant de la rampa en direcció on són els germans Lumiere, i darrera algunes persones que van a l’estació del tren. La gent tindrà la sensació de pressa, que arriba tard

-     Sonarà el XIULET del tren. I la resta de persones manco 8  ( 4 senyors/ 4 senyores) acompanyaran al maquinista del tren.  Després del xiulet sonarà la nostra música.

o   2 davant del tren per dur el cartel de classe.

o   2 empenyent el tren amb Alo dins.

o   4 per dur els cartells d’anunci de la gravació que férem.


Mentre el tren avança les persones que estan pel camí es col·locaran darrera tipus tren, i anirem acompanyant- lo fins al nostre lloc de seure a la pista de bàsquet.

Els germans Lumiere, càmera i ajudant enregistraran veient- nos marxar, i quan estiguem entrant a la pista de bàsquet, ells arreplegaran i caminant a poc a poc i solemnement vindran a seure- se amb nosaltres.



 I durant un parell de dies assajarem com autèntics actors i actrius. El resultat va ser: UNA FESTA DE CARNAVAL INCREÏBLE !!! A pesar dels nervis que suposa l'escena.
 






ELS NOSTRES SENYORS DEL 1895

LES NOSTRES SENYORES DEL 1985

ELS GERMANS LUMIERES

L'AJUDANT DE CÀMERA I LA CÀMERA




 MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES ELS QUE VINGUÉREU, ELS QUE NO POGUÉREU PERÒ ESTÀVEU ALLÀ, A TOTS ELS QUE HAN COL·LABORAT PERQUÈ UN ALTRE SOMNI FOS POSSIBLE, A LES FAMÍLIES DE LA CLASSE LUMIRE, A LES FAMÍLIES DE LA CLASSE CHAPLIN QUE ENS AJUDAREN,  A EN JOAN I EN JULIAN QUE ENS AJUDAREN A MONTAR- LO.... GRÀCIES PER MOSTRAR- NOS QUE...
APRENDRE ÉS INCREÏBLE I EMOCIONANT!
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada