Tot ha començat a la conversa que estàvem posant en comú les diferents maneres de fer una resta díficil que havíem de fer. L'hem feta amb les dues maneres que coneguem, llavorses na Carmen ha demanat el torn de paraula i ens ha dit:
- La meva mare ho fa d'una altre manera. Ella agafa lo d'abaix i ho suma a lo d'en mig, i si dóna lo de dalt és que està bé- Carmen
- Però llavorses ja sap el resultat, pot ser que ho faci per conèixer si la resta està bé o no?
- Si.
Però ningú ho entenia. Així que ens hem imaginat una altra situació amb unes quantitats més fàcil d'imaginar. Així que ens hem imaginat una situació on na Mònica era una nina de la classe, en Jaume també i n'Àlex era el mestre:
En Jaume tenia 3 taronges per berenar a la seva motxilla i na Mònica que tenia molta gana li llevaba una de la bossa del seu berenar. Ara a en Jaume li quedaven 2. Però Jaume havia vist quan na Mònica ho feia i demanà l'ajuda de n'Alex que va fer que na Mònica li retornés. Ara en Jaume tornava a tenir la mateixa quantitat de taronges al seu berenar.
Llavorses na Kylie ho ha vist clar, de fet ja ho veia clar abans, ens ha dit, però no sabia com explicar- ho, però ara sí ho podia fer:
Si em lleven una quantitat de "coses" però després em donen la mateixa quantitat, torna a tenir la mateixa quantitat que tenia abans.
Amb aquesta explicació tots ho vàrem entendre: la mamà de na Carmen el que fa és sumar el resultat de la resta amb la quantitat que s'ha llevat i si això et dóna la quantitat d'adalt que és el que tens significa que has fet la resta bé!
INTERESSANTÍSSIM, NO TROBAU?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada